18 JACINT VERDAGUER (Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902)

SUM VERMIS
Non vivificatur, nisi prius morietur   1 Cor 15-36             
        No arriba a tenir vida si abans no ha mor
E carcere ad aetherea             De la presó al cel
Dant vincula pennas               Les cadenes donen ales
Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes,
despullat de tot bé, malalt i pobre.
De mon no-res perdut dintre de l’abisme.
Cuc de terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Fou mon bressol un gra de polsinera i
i un altre gra serà lo meu sepulcre.
Voldria ser quelcom per oferir-vos,
però vós me voleu petit i inútil,
de glòria despullat i de prestigi.
[…]
Jo só un no-res, més mon no-res és vostre;
vostre és, Senyor, i us ama i vos estima.
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne
d’anar a vostres peus; com arbre estèril,
de soca-rel traieu-me de la terra;
[…]
Jo no só pas la industriosa eruga
que entre el fullam de la morera es fila
de finíssima seda lo sudari.
Jo me’l filo del cànem de mes penes;
més, dintre aqueixa fosca sepultura,
tornar com vós, Jesús, de mort a vida,
jo hi trobaré una ales de crisàlide
per volar-me’n amb vós a vostra glòia.


                                                                 Flors del calvari, 1896
Aquest és un text colpidor i dramàtic que ens posa de manifest la situació personal de Verdaguer en els moments en què ja no pot confiar en molts dels qui abans l’havien lloat; només pot confiar en Déu.


1)      Com s’autodefineix i què està disposat a ser el poeta?
2)     Com t’expliques aquesta situació límit del poeta? Té alguna explicació      biogràfica?
       3)      Per què el mot “calvari”?
4)      Tot i que al llarg del poema el poeta es mostra abatut, hi ha uns versos    que mostren una escletxa d’esperança. Quins són? Explica llur sentit.
        5)     Comenta el tercer epígraf que cita Verdaguer al començament del poema.