34 JOAN ALCOVER 1854-1926






DESOLACIÓ











                              Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
                              que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
                              mes branques una a una va rompre la tempesta,
                              i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

                               Brots de migrades fulles coronen el bocí
                               obert i sens entranyes que de la soca resta;
                               cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
                               al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

                               I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
                               i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
                               i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

                               Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
                              sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
                               jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
 
1) Gènere i localització del poeta i la seva obra.
2) Contingut
     a) relació del tema amb el títol
     b) argument i estructura de la composició
3) Recursos literaris més destacats
     a) paral·lelisme metafòric, ......
4) Mètrica
5) Resum-conclusió i valoració personal
     a) aspectes més rellevants del poema
     b) la poesia com a mitjà idoni d'expressió dels sentiments
          estil del poeta: entendridor, dramàtic, temperat, etc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons
http://paulopezjove12.wordpress.com/2008/10/26/comentarijoanalcover/   Es tracta d'un exemple de comentari fet per un alumne de 1r de batxillerat