16 JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)

NADAL    A Emili Balcells

Sento el fred de la nit

                                                   i la simbomba fosca

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant

Sento el carro dels apis

                                                  que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avancen tots d'adreça al mercat

Els de casa                           a  la cuina 

                                                 prop del braser que crema

amb el gas tot encès han en llestit el gall

Ara esguardo la lluna                  que m'apar lluna plena

i ells recullen les plomes 

                                                  i ja enyoren demà

Demà postas a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

                                                  Jesús serà nat

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos

                                                   arrencarà a plorar.

15 CARLES RIBA (Barcelona 1893-1959)

ELEGIA II

 

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur. 

 

Elegies de Bierville, 1942

13 BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913 Palma- El Brull 1939)

Delecteu-vos amb aquest fantàstic poeme del jove autor mallorquí que ens deixà una obra poètica interessantíssima a principis del segle xx. La seva trajectòria literària quedà estroncada fatalment quan va morir de tuberculosi, als vint-i-cinc anys.

LEDA

L'aigua rissa un aire fi

-estrofa de blaus, carícia-

i acusa sedes roents,

presó de llunes fingides.

Sobre el cristall, obaga

divina fressa lasciva.

Ona i plomes en flagell.

Nervi de roses. Enigma.

Marbres de l'instant s'encenen

vora la fuga imprevista.

Pompa, silenci, fatiga.

Corba de blancs i d'espines.

L'escenari entremalia

la procacitat maligna.

                                                      Quadern de sonets, 1934

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel/?imatge=3

12 MÀRIUS TORRES (1910-1942)

EN EL SILECI OBSCUR D'UNES PARPELLES CLOSES

La musique me prend souvent comme une mer!    Baudelaire

En el silenci obscur d'unes parpelles closes

que tanca l'Univers en el meu Esperit,

la música s'enlaira. -Tanmateix, en l'alta nit,

puja fins als estels el perfum de les roses-.

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,

i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en els pit de les ones

entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,

jo vaig música endis, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,

jo somnio -perdut en l'estreta salvatge

dels llavis d'escuma i dels braços del vent.

                                                                                18 de març de 1937

1.- Analitza l'epígraf de Baudelaire i la seva relació amb el poema.

11 JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)

          SI JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador oescaria l'aurora,

si jo fos caçador atraparia el sol;

si fos lladre d'amor m'obririen les portes,

si fos bandit millor

                           que vindria tot sol:

-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals 

                      per a prendre'n de nous.

                                                         de La gesta dels estels

1.- Digues quines són les peticions del poeta.

2.- Quin tipus d'estructura sintàctica utilitza el poeta per fer-les?

3.- Indica algun recurs literari que consideris important.

4.- Quin és el tema del poema?

5.- Fes una breu anàlisi mètrica.

6.- Consideres que el poeta és un somniador? Raona la resposta.

9 DANTE (Florència 1265-1321)

VITA NUOVA

Tanto gentile e tanto onesta pare

la donna mia quando ella altri saluta,

ch'ogne lingua deven tremando muta,

e li occhi non l'ardiscon di guardare.

Ella si va, sentendosi laudare,

benignamente d'umiltà vestuta

e par che sia una cosa venuta

di cielo in terra a miracol mostrare.

mostrasi si piacente a chi la mira,

che da per li ochi una dolcezza al core

che'ntender non la può chi non la prova,

e par che de la sua labbia si mova

un spirito soave pien d'amore

che va dicendo a l'anima: sospira.

http://www.wikilingua.net/ca/articles/v/i/t/Vita_nuova.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Alighieri

8 CHARLES BAUDELAIRE (1821-1867)

CORRESPONDENCES


La Nature est un temple où de vivants piliers
laissent parfois sortir de confuses paroles;
l'homme y passe à travers des forêts de symboles
qui l'observent avec des regards familiers.


Comme de longs échos qui de loin se confondent
dans une ténébreuse et profonde unité,
vaste comme la nuit et comme la clarté,
les parfums, les couleurs et les sons se répondent.


Il est des parfums frais comme des chair d'enfants,
doux comme les haubois, verts comme les prairies,
-et d'autres, corrompus, riches et triomphants,


ayant l'expansion des choses infinies,
comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,
qui chantent les transports de l'esprit et des sens.
                                                                            Les fleurs du mal

http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Pierre_Baudelaire
http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_flors_del_mal
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiafrancesa/baudelaire.html

7 JOSEP CARNER (Barcelona 1884-Brussel·les 1970)

VOLTS DE NADAL

A J. M. Junoy

El fum de cada casa és com una encantada
columna, el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s’hi empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s’ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s’encenen els fruits de l’arbossar,
el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada,
i el bell encens que en brolla mig no se’n vol anar.


Un àngel posa avui, invisible en son vel,
una mica de gust d’infantesa i de cel
al mató de la plata i la mel de la gerra.

Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.

                                                             El cor quiet


http://www.escriptors.com/autors/carnerj/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/carner/

6 PONÇ PONS (Menorca 1956)

2

     Vull parlar de la pluja ferida que anega

     vençuda el fangar, però em cega el teu cos.

     Alta, dolça i esvelta, tenies les cames

     alegres i foscos els ulls somrients.

 5  Jo em delia per tu. Selva d'àgils cabells,

     perfumada i lluent, et besava la boca,

     brusent i mortal, bard de versos escrús,

     em perdia pel crit del teu nom embarcat

     en l'encesa blanor d'unes natges fulgents.

10 El desig és record. Parlaré de la pluja,

     menorquina i humil, que ensopega afrontada

    per deformes carrers bruts de rètols estranys.

     El paper sagna humit. Els pronoms s'han romput...

     Un vent eixorc i assassí destraleja aquesta illa.

                                                                                     Terra d'Adéus


bard: poeta medieval
escrús: fosc, inintel·ligible

http://www.escriptors.com/autors/ponspo/pagina.php?id_sec=905
 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ponc-pons
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/ponsp.htm

5 NARCÍS COMADIRA (Girona 1942)

VELL JARDÍ

      He tornat a beure el jardí descuidat i salvatge

      con les hores felices van transcórrer i els dies

      d'antigues amistats.

                                            Tornar a veure el desmai

      i la dea de marbre, escoltar entre els pollancs

 5   tants somriures encara, que les flors dels geranis

      perfumaven, em costa dues llàgrimes aspres.

      He aturat el meu cor, que, innocent, pretenia,

      solitari, aquell foc d'un setembre oblidat,

      el desig vigorós d'un cos bell, com si ara

      entre els arbres hi hagués quelcom més que unes ombres.

10  El captard ha envaït el domini dels somnis

      mentre em gelen la carn els meus passos per l'herba.

                                                                              El vell jardí, 1972
http://www.escriptors.com/autors/comadiran/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-comadira
http://www.joanducros.net/corpus/Narcis%20Comadira.html

4 MÀRIUS TORRES (1910-1942)

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres animes com dos rius paral·lels.

Fem el camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos rius hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar  -la nostra pàtria antiga.

                                                                   març, 1937


http://lletra.uoc.edu/ca/autor/marius-torres

3 AUSIÀS MARCH (Gandia? 1397-València 1459)

POEMA LXXXI

Així com cell    qui's veu prop de la mort,

corrent mal temps,    perillant en la mar,

e veu lo lloc    on se pot restaurar

e no hi ateny    per sa malvada sort:

ne pren a me    qui vaig afanys passant

e veig a vós    bastant mos mals delir.

Desesperat    de mos desigs complir,

iré pel món    vostre ergull recitant.

(bastant mos mals delir: capaç d'esborrar els meus sofriments)

2 MARIÀ MANENT (1898-1988)

LLUNA DE GENER

A fora fa una nit d'argent molt clara,

i jo arraulit vora del foc mesquí;

la lluna està vetllant com una mare

el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.

Prou sento com un desig amara

el meu cor, i em voldria deixondir

i caminar sota la lluna clara,

pels senderons con brilla, gebrat, el romaní.

Però m'estic vora el meu foc mesquí.

PROU SÉ

Prou sé que he de dir-vos adéu,

núvol lila i de foc, nei de vidalba.

El temps de l'home és breu

i la posta es confon amb la claror de l'alaba.

Però espero que un dia veuré,

renovada i més gerda la terra:

potser encara hi haurà, rosat, el presseguer

i encara la mel d'or adormida a la gerra.


http://lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-manent
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa

1 TOMÀS GARCÉS (1901-1993)

EL CAÇADOR

La vinya enveja el verd dels tarongers,

la mar es va agrisant sota la boira,

s'apaga l'or torrat de la perdiu,

en l'aire hi ha tendreses moridores.

L'estiu se'n va. I un caçador cansat,

d'una breu escopetada,

trenca el vidre clar del cel

i sobre el món les flors del cel escampa.

 

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/tomas-garces
http://www.escriptors.com/autors/garcest/
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/garces.htm