39 NARCÍS OLLER

Resultat d'imatges de narcis oller


Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'època

Significació històrica d'Oller

En publicar-se el 1882 La papallona, feia només una vintena d'anys que hi havia novel·la en català. Per trobar mostres anteriors del gènere caldria recular fins a finals del segle XV, que fou quan s'escriviren Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa (i, encara, aquesta darrera, el manuscrit de la qual es descobrí en el segle XIX, fou publicada per primera vegada l'any 1901). Oller, doncs, no tenia gairebé precedents quan es decidí a conrear la novel·la. Abans d'ell una escassa producció d'obres romàntiques, costumistes i fulletonesques constituïen l'únic bagatge que trobà. D'altra banda, aquest tipus de novel·les corresponien a uns models literaris desfasat, ja que arreu d'Europa hi havia una novel·lística d'un nou signe: la realista.
Narcís Oller fou l'escriptor que, tot superant els anacronismes esmentats, aconseguí de situar la novel·lística catalana dins els corrents literaris més avançats de la seva època. Oller és indubtablement un dels més rellevants novel·listes catalans i ocupa, en opinió de Sergi Beser,

«un lloc important dins la narrativa europea del segle XIX i, si bé no figura entre els grans mestres -Balzac, Dickens, Galdós, Tolstoi, Eça de Queirós...- no resta pas gaire lluny d'ells; a més, representa per a la cultura catalana el mateix que aquests autors per a les cultures nacionals respectives.»
Per valorar adequadament la tasca d'Oller cal tenir presents un seguit de factors que condicionaren la realització de la seva obra. D'una banda, aquells que provenien de la seva personalitat; una permanent inseguretat literària -superada, en part, gràcies als consells i l'encoratjament dels literats amics seus, sobretot dels crítics Yxart i Sardà- i una certa indolència facilitada per la manca de dedicació professional a la literatura, que li impedia, a vegades, de tirar endavant els projectes literaris i el sumien en períodes de dubtes o de desgana.
D'una altra banda, hi havia dos problemes que sorgien directament del context cultural català: la imperfecció del llenguatge literari (empobrit per l'escàs conreu dels últims segles i sotmès, en aquell moment, a les tensions entre partidaris d'un català col·loquial i els defensors d'una llengua arcaïtzant) i la manca d'uns models aptes per al realisme narratiu. Oller reemplaça en part la inexistència d'una tradició literària adient amb la novel·lística francesa i castellana contemporània.
Aquesta novel·lística seguia els codis estètics del realisme naturalista i a aquest corrent s'adherí Oller. Fou, però, una adhesió condicional. N'acceptà les tècniques de composició de l'obra, i en rebutjà la ideologia determinista i materialista i el propòsit de denúncia i canvi social que hi ha en la doctrina zoliana. A més, ja hem vist com el sentimentalisme moralista condiciona profundament les seves realitzacions literàries.
Amb totes les seves mancances i limitacions, Oller féu un treball enorme materialitzat en una obra d'alta qualitat literària que omplí, en bona part, el buit existent en el camp de la novel·la, tot recuperant la tradició novel·lística catalana perduda i possibilitant la tasca dels narradors del segle XX.
Narcís Oller té avui un interès que no és merament historicista, un interès que va més enllà del seu caràcter de fundador de la novel·la catalana moderna. Avui les seves millors creacions (L'Escanyapobres, La bogeria, Pilar Prim i, fins i tot, els contes) es reediten amb una freqüència inusual en el nostre mercat literari. I és que Oller, quan ja han passat vuitanta anys de la publicació de la seva darrera novel·la, encara connecta, com tots els bons narradors, amb el públic.




http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18144&p_ex=oller