Corren les nostres animes com dos rius paral·lels.
Fem el camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos rius hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/marius-torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada