La vinya enveja el verd dels tarongers,
la mar es va agrisant sota la boira,
s'apaga l'or torrat de la perdiu,
en l'aire hi ha tendreses moridores.
L'estiu se'n va. I un caçador cansat,
d'una breu escopetada,
trenca el vidre clar del cel
i sobre el món les flors del cel escampa.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/tomas-garceshttp://www.escriptors.com/autors/garcest/
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/garces.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada