EN EL SILECI OBSCUR D'UNES PARPELLES CLOSES
La musique me prend souvent comme une mer! Baudelaire
En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu Esperit,
la música s'enlaira. -Tanmateix, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses-.
Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
Com les algues que avancen en els pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endis, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis d'escuma i dels braços del vent.
18 de març de 1937
1.- Analitza l'epígraf de Baudelaire i la seva relació amb el poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada