- ELEGIA II
- Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
- tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
- pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
- amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
- Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
- que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
- dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
- pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
- per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
- ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
- per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
- súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
- per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
- ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
- Elegies de Bierville, 1942
15 CARLES RIBA (Barcelona 1893-1959)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada