VELL JARDÍ
He tornat a beure el jardí descuidat i salvatge
con les hores felices van transcórrer i els dies
d'antigues amistats.
Tornar a veure el desmai
i la dea de marbre, escoltar entre els pollancs
5 tants somriures encara, que les flors dels geranis
perfumaven, em costa dues llàgrimes aspres.
He aturat el meu cor, que, innocent, pretenia,
solitari, aquell foc d'un setembre oblidat,
el desig vigorós d'un cos bell, com si ara
entre els arbres hi hagués quelcom més que unes ombres.
10 El captard ha envaït el domini dels somnis
mentre em gelen la carn els meus passos per l'herba.
El vell jardí, 1972http://www.escriptors.com/autors/comadiran/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-comadira
http://www.joanducros.net/corpus/Narcis%20Comadira.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada