LLUNA DE GENER
A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí;
la lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.
Prou sento com un desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons con brilla, gebrat, el romaní.
Però m'estic vora el meu foc mesquí.
PROU SÉ
Prou sé que he de dir-vos adéu,
núvol lila i de foc, nei de vidalba.
El temps de l'home és breu
i la posta es confon amb la claror de l'alaba.
Però espero que un dia veuré,
renovada i més gerda la terra:
potser encara hi haurà, rosat, el presseguer
i encara la mel d'or adormida a la gerra.http://lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-manent
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mari%C3%A0_Manent_i_Cisa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada