Així com cell qui's veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort:
ne pren a me qui vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
(bastant mos mals delir: capaç d'esborrar els meus sofriments)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada