2
Vull parlar de la pluja ferida que anega
vençuda el fangar, però em cega el teu cos.
Alta, dolça i esvelta, tenies les cames
alegres i foscos els ulls somrients.
5 Jo em delia per tu. Selva d'àgils cabells,
perfumada i lluent, et besava la boca,
brusent i mortal, bard de versos escrús,
em perdia pel crit del teu nom embarcat
en l'encesa blanor d'unes natges fulgents.
10 El desig és record. Parlaré de la pluja,
menorquina i humil, que ensopega afrontada
per deformes carrers bruts de rètols estranys.
El paper sagna humit. Els pronoms s'han romput...
Un vent eixorc i assassí destraleja aquesta illa.
Terra d'Adéusbard: poeta medieval
escrús: fosc, inintel·ligible
http://www.escriptors.com/autors/ponspo/pagina.php?id_sec=905
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ponc-pons
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/ponsp.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada