Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més. 1895
1) Qui és el receptor del poema?
2) Per què creus que Maragall contraposa la seguretat del port o de la terra ferma,
que considera roïna i mesquina, a la noblesa de l'aire i del mar?
3) Creus que el poeta proposa un programa moral o vital que cal seguir?
4) Com veus el to del poema, potser regeneracionista? O potser més intimista?
Raona-ho.
5) Dóna una explicació per al títol.
