EXCELSIOR
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et
deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els
ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran
aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del
cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin
eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons
mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar
endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no
s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més. 1895
1) Qui és el receptor del poema?
2) Per què creus que Maragall contraposa la seguretat del port o de la terra ferma,
que considera roïna i mesquina, a la noblesa de l'aire i del mar?
3) Creus que el poeta proposa un programa moral o vital que cal seguir?
4) Com veus el to del poema, potser regeneracionista? O potser més intimista?
Raona-ho.
5) Dóna una explicació per al títol.
30 ELS TROBADORS
Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII, entre els quals es confonen els naturals del migdia de les Gàl·lies amb italians i catalans, són anomenats trobadors, i llur activitat literària és designada amb el verb trobar, el contingut semàntic del qual és paral·lel al del llatí invenire que significa "trobar" (una cosa) i "crear literàriament". El nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí; i el de trobador s'estengué a les altres llengües per designar els autors de les poesies cultes en llengua vulgar: trouvère en francès, trovator en italià, trobador en castellà (després escrit trovador).
El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual aquella havia d'ésser difosa per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora; i els cançoners medievals ens han conservat bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques. Aquesta necessitat de compondre musicalment exigia al trobador una elevada formació i una especialització determinada que, en principi, barrava el pas als mers diletants. La rígida tècnica poètica tampoc no permetia les improvisacions.
El trobador, des del moment que havia d'aprendre el seu ofici poètic i vivia mercès a ell, era un professional de la literatura. Un Bernat de Ventadorn, un Giraut de Bornelh o un Arnaut Daniel vivien de l'acolliment i de les recompenses que rebien a les diverses corts que freqüentaven. Però ja de bon antuvi hi hagué grans senyors reis, prínceps sobirans, barons feudals que conrearen la poesia provençal i esdevingueren trobadors, com ara el més antic d'obra conservada, Guilhem de Peitieu (o sigui Guillem, duc d'Aquitània i comte de Poitiers), Ricard Cor de Lleó o Raimbaut d'Aurenga (comte d'Orange), exemple que fou seguit per altres senyors pertanyents a graus inferior de la jerarquia feudal.
Martí de Riquer, Antoni Comas, Joaquim Molas, Història de la literatura catalana (Barcelona: Ariel)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm
23 MIQUEL ARIMANY (1920-1996)
ENTRE EL DESERT DEL NO-RES...
Entre el desert del no-res i l'oblit
hi ha els oasis de les coses.
Tu al jorn arrapa't fort, que la nit
avança, les palpebres closes.
Entre el desert del no-res i l'oblit
llança, amor meu, el teu crit.
1) Hi ha tres frases i tres missatges, quins?
2) Us recorda el poema algun tòpic clàssic?
3) Analitza la mètrica.
4) És un poema d'amor? Per què?
1) Hi ha tres frases i tres missatges, quins?
2) Us recorda el poema algun tòpic clàssic?
3) Analitza la mètrica.
4) És un poema d'amor? Per què?
22 SHAKESPEARE
Fa 400 anys que el llibreter Thomas Thorpe va publicar els sonets de Shakespeare. Els 154 sonets no narren una història d'amor, sinó en certa manera, totes les històries d'amor, sobretot dues que han inflamat la imaginació de biògrafs i intèrprets i que protagonitzen un jove femeninament bell el lovely boy del 126) i una dona morena i irresistble (la dark Lady del 127). Entre l'un i l'altre, tots els acords de l'experiència amorosa, homosexual (el sonet 20) i heterosexual, troben el seu ressò: l'amor compartit, traït i possessiu, l'adoració espiritual i el gaudi corporal, la submissió i la imperiositat, el consol de l'escriptura, la promiscuïtat i l'abstenció, la rivalitat i la gelosia.
L'introductor del sonet a Anglaterra fou Thomas Wyatt (1503-1542) transformant-ne l'estructura tradicional amb l'anomenat sonet isabelí o anglès, el màxim representant del qual serà Shakespeare.
Observem el sonet 18, amb un to intimista de tipus romàntic:
Et comparo amb un dia del temps primaveral?.
En tu hi ha més bellesa i més comportament:
els bells capolls del maig sovint sacseja el vent,
i a tota la primavera li arriba el seu final.
Massa ardent, de vegades, fulgura l'ull del cel
i sovint el seu rostre daurat empal·lideix,
i tot allò que és bell, del bell se n'evadeix
o per l'atzar o bé pel curs del temps cruel.
Però la teva primavera durarà,
guardarà la bellesa com una recompensa,
i detenir-te en l'ombra la mort no es vanarà
quan en versos eterns el temps tu puguis vèncer,
mentre els homes respirin i els ulls puguin mirar,
mentre els meus versos visquin i et puguin recrear.
Traducció de Salvador Oliva
18 JACINT VERDAGUER (Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902)
SUM VERMIS
Non vivificatur, nisi prius morietur 1 Cor 15-36
No arriba a tenir vida si abans no ha mor
E carcere ad aetherea De la presó al cel
No arriba a tenir vida si abans no ha mor
E carcere ad aetherea De la presó al cel
Dant vincula pennas Les cadenes donen ales
Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes,
despullat de tot bé, malalt i pobre.De mon no-res perdut dintre de l’abisme.
Cuc de terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Fou mon bressol un gra de polsinera i
i un altre gra serà lo meu sepulcre.
Voldria ser quelcom per oferir-vos,
però vós me voleu petit i inútil,
de glòria despullat i de prestigi.
[…]
Jo só un no-res, més mon no-res és vostre;
vostre és, Senyor, i us ama i vos estima.
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digned’anar a vostres peus; com arbre estèril,
de soca-rel traieu-me de la terra;
[…]
Jo no só pas la industriosa eruga
que entre el fullam de la morera es fila
de finíssima seda lo sudari.
Jo me’l filo del cànem de mes penes;
més, dintre aqueixa fosca sepultura,
tornar com vós, Jesús, de mort a vida,
jo hi trobaré una ales de crisàlide
per volar-me’n amb vós a vostra glòia.
Flors del calvari, 1896
Aquest és un text colpidor i dramàtic que ens posa de manifest la situació personal de Verdaguer en els moments en què ja no pot confiar en molts dels qui abans l’havien lloat; només pot confiar en Déu.
1) Com s’autodefineix i què està disposat a ser el poeta?
2) Com t’expliques aquesta situació límit del poeta? Té alguna explicació biogràfica?
3) Per què el mot “calvari”?2) Com t’expliques aquesta situació límit del poeta? Té alguna explicació biogràfica?
4) Tot i que al llarg del poema el poeta es mostra abatut, hi ha uns versos que mostren una escletxa d’esperança. Quins són? Explica llur sentit.
5) Comenta el tercer epígraf que cita Verdaguer al començament del poema.16 JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)
NADAL A Emili Balcells
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen tots d'adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han en llestit el gall
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà postas a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.
15 CARLES RIBA (Barcelona 1893-1959)
- ELEGIA II
- Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
- tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
- pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
- amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
- Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
- que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
- dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
- pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
- per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
- ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
- per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
- súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
- per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
- ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
- Elegies de Bierville, 1942
13 BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913 Palma- El Brull 1939)
Delecteu-vos amb aquest fantàstic poeme del jove autor mallorquí que ens deixà una obra poètica interessantíssima a principis del segle xx. La seva trajectòria literària quedà estroncada fatalment quan va morir de tuberculosi, als vint-i-cinc anys.
LEDA
L'aigua rissa un aire fi
-estrofa de blaus, carícia-
i acusa sedes roents,
presó de llunes fingides.
Sobre el cristall, obaga
divina fressa lasciva.
Ona i plomes en flagell.
Nervi de roses. Enigma.
Marbres de l'instant s'encenen
vora la fuga imprevista.
Pompa, silenci, fatiga.
Corba de blancs i d'espines.
L'escenari entremalia
la procacitat maligna.
Quadern de sonets, 1934
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel/?imatge=3
12 MÀRIUS TORRES (1910-1942)
EN EL SILECI OBSCUR D'UNES PARPELLES CLOSES
La musique me prend souvent comme une mer! Baudelaire
En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu Esperit,
la música s'enlaira. -Tanmateix, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses-.
Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
Com les algues que avancen en els pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endis, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis d'escuma i dels braços del vent.
18 de març de 1937
1.- Analitza l'epígraf de Baudelaire i la seva relació amb el poema.
11 JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)
SI JO FOS PESCADOR
Si jo fos pescador oescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
de La gesta dels estels
1.- Digues quines són les peticions del poeta.
2.- Quin tipus d'estructura sintàctica utilitza el poeta per fer-les?
3.- Indica algun recurs literari que consideris important.
4.- Quin és el tema del poema?
5.- Fes una breu anàlisi mètrica.
6.- Consideres que el poeta és un somniador? Raona la resposta.
9 DANTE (Florència 1265-1321)
VITA NUOVA
Tanto gentile e tanto onesta pare
la donna mia quando ella altri saluta,
ch'ogne lingua deven tremando muta,
e li occhi non l'ardiscon di guardare.
Ella si va, sentendosi laudare,
benignamente d'umiltà vestuta
e par che sia una cosa venuta
di cielo in terra a miracol mostrare.
mostrasi si piacente a chi la mira,
che da per li ochi una dolcezza al core
che'ntender non la può chi non la prova,
e par che de la sua labbia si mova
un spirito soave pien d'amore
che va dicendo a l'anima: sospira.
http://www.wikilingua.net/ca/articles/v/i/t/Vita_nuova.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Alighieri
8 CHARLES BAUDELAIRE (1821-1867)
CORRESPONDENCES
La Nature est un temple où de vivants piliers
laissent parfois sortir de confuses paroles;
l'homme y passe à travers des forêts de symboles
qui l'observent avec des regards familiers.
Comme de longs échos qui de loin se confondent
dans une ténébreuse et profonde unité,
vaste comme la nuit et comme la clarté,
les parfums, les couleurs et les sons se répondent.
Il est des parfums frais comme des chair d'enfants,
doux comme les haubois, verts comme les prairies,
-et d'autres, corrompus, riches et triomphants,
ayant l'expansion des choses infinies,
comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,
qui chantent les transports de l'esprit et des sens.
Les fleurs du mal
http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Pierre_Baudelaire
http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_flors_del_mal
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiafrancesa/baudelaire.html
7 JOSEP CARNER (Barcelona 1884-Brussel·les 1970)
VOLTS DE NADAL
A J. M. Junoy
El fum de cada casa és com una encantada
columna, el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s’hi empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s’ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s’encenen els fruits de l’arbossar,
el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada,
i el bell encens que en brolla mig no se’n vol anar.
Un àngel posa avui, invisible en son vel,
una mica de gust d’infantesa i de cel
al mató de la plata i la mel de la gerra.
Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.
El cor quiet
http://www.escriptors.com/autors/carnerj/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/carner/
6 PONÇ PONS (Menorca 1956)
Vull parlar de la pluja ferida que anega
vençuda el fangar, però em cega el teu cos.
Alta, dolça i esvelta, tenies les cames
alegres i foscos els ulls somrients.
5 Jo em delia per tu. Selva d'àgils cabells,
perfumada i lluent, et besava la boca,
brusent i mortal, bard de versos escrús,
em perdia pel crit del teu nom embarcat
en l'encesa blanor d'unes natges fulgents.
10 El desig és record. Parlaré de la pluja,
menorquina i humil, que ensopega afrontada
per deformes carrers bruts de rètols estranys.
El paper sagna humit. Els pronoms s'han romput...
Un vent eixorc i assassí destraleja aquesta illa.
Terra d'Adéusbard: poeta medieval
escrús: fosc, inintel·ligible
http://www.escriptors.com/autors/ponspo/pagina.php?id_sec=905
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ponc-pons
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/ponsp.htm
5 NARCÍS COMADIRA (Girona 1942)
He tornat a beure el jardí descuidat i salvatge
con les hores felices van transcórrer i els dies
d'antigues amistats.
Tornar a veure el desmai
i la dea de marbre, escoltar entre els pollancs
5 tants somriures encara, que les flors dels geranis
perfumaven, em costa dues llàgrimes aspres.
He aturat el meu cor, que, innocent, pretenia,
solitari, aquell foc d'un setembre oblidat,
el desig vigorós d'un cos bell, com si ara
entre els arbres hi hagués quelcom més que unes ombres.
10 El captard ha envaït el domini dels somnis
mentre em gelen la carn els meus passos per l'herba.
El vell jardí, 1972http://www.escriptors.com/autors/comadiran/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-comadira
http://www.joanducros.net/corpus/Narcis%20Comadira.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









